Poc premi pel bon joc
A la baixa coneguda d’aquesta setmana de Marçal Giralt per una recaiguda per culpa d’una luxació, ja operada la temporada passada, s’hi afegeix la de Jorge Parra, que estarà una setmana de baixa per un petit esguiç al dit petit de la ma dreta.
La baixa de Marçal va provocar la primera convocatòria de la temporada de Marc Fajas amb el Primera Nacional pel partit contra el Sitges de dissabte a la tarda.
Un partit que començava amb el Sant Feliu posant-se per davant del marcador amb un gol de Llargués, però l’aparició d’un “killer” (amb totes les lletres) com Navarrete va revolucionar el Sitges. Els del Garraf no agafaven el ritme del partit, i no va ser fins que el veterà Navarrete va començar a fer córrer l’estic com si es tractés d’una arma blanca, que els de Sant Feliu es van descol·locar i van encaixar dos gols. La permissivitat arbitral va ser màxima amb aquest jugador, que cal recordar que va enviar inconscient a en Joan Baget a l’hospital fa dos anys.
A la represa el Sant Feliu va començar a tenir bones ocasions per empatar el partit i ho va aconseguir a faltar de 12 minuts pel final amb un gol de penal de Romario. El punt era molt bo pel Sant Feliu ja que el Sitges només n’havia deixat escapar 2 amb tota la temporada. A falta de 2 minuts però, el col·legiat Roca va sancionar amb penal una “lipotímia” d’un jugador sitgeta per un suposat contacte amb en Marc Vila, que es va convertir amb el 2 a 3 definitiu.
Si ens mirem el global del partit, el Sant Feliu es mereixia més premi del que va tenir, ja que el Sitges es van dedicar a especular amb el resultat. La setmana que ve el Sant Feliu visita la pista del SHUM Maçanet, tercer classificat de la lliga.
La baixa de Marçal va provocar la primera convocatòria de la temporada de Marc Fajas amb el Primera Nacional pel partit contra el Sitges de dissabte a la tarda.
Un partit que començava amb el Sant Feliu posant-se per davant del marcador amb un gol de Llargués, però l’aparició d’un “killer” (amb totes les lletres) com Navarrete va revolucionar el Sitges. Els del Garraf no agafaven el ritme del partit, i no va ser fins que el veterà Navarrete va començar a fer córrer l’estic com si es tractés d’una arma blanca, que els de Sant Feliu es van descol·locar i van encaixar dos gols. La permissivitat arbitral va ser màxima amb aquest jugador, que cal recordar que va enviar inconscient a en Joan Baget a l’hospital fa dos anys.
A la represa el Sant Feliu va començar a tenir bones ocasions per empatar el partit i ho va aconseguir a faltar de 12 minuts pel final amb un gol de penal de Romario. El punt era molt bo pel Sant Feliu ja que el Sitges només n’havia deixat escapar 2 amb tota la temporada. A falta de 2 minuts però, el col·legiat Roca va sancionar amb penal una “lipotímia” d’un jugador sitgeta per un suposat contacte amb en Marc Vila, que es va convertir amb el 2 a 3 definitiu.
Si ens mirem el global del partit, el Sant Feliu es mereixia més premi del que va tenir, ja que el Sitges es van dedicar a especular amb el resultat. La setmana que ve el Sant Feliu visita la pista del SHUM Maçanet, tercer classificat de la lliga.
2 comentaris:
el sant feliu mereixia guanya però el sitges va jugar bé. El tal Navarrete si q feia cara una mica de garrulo, però sentir assassí com li deien alguns del públic no crec q ajudi a l'esportivitat. M'agrada el hockey però penso q s'ha d'animar més i no insultar tant.
Estic completament d'acord amb que hi ha actituts i comentaris que, tot i l'escalfament del moment, no s'han de dir en favor de l'eportivitat. Sempre hauriem de tirar d'autocontrol. Ara bé, crec que a qui més autocontrol els hauriem de demanar (encara que jo diria exigir)és als professionals. Doncs no crec que una "persona" amb actitut agresiva i un estic, que es capaç d'enviar a l'hospital a un dels nostres jugadors (l'any passat amb en Baget) o que pot donar un cop d'estic a un jugador que es a terra, ajudi a l'esportivitat i a que l'aficionat no perdi els nervis i l'autocontrol en un moment donat. I el pitjor de tot es quan veus que es una actitut d'agresió constant executada des de l'autocontrol (a diferencia del que fa l'aficionat). En tot cas, tornant a dir que es una actitut no acceptable d'un sector de l'afició, em sorprèn que els sentenciats siguin només ells, que en un moment d'escalfor no van saber triar l'adjectiu adecuat mentre veien aquest tipus d'injusticies, permeses pels àrbitres, i que un dia ens portaràn a una desgràcia molt més gran que la d'un insult desproporcionat. Un insult que, pel que sabem i per desgràcia d'aquest esport, ha hagut de sentir en més d'una pista aquest "jugador".
No vull justificar la nostra afició, o un sector d'ella millor dit, que es va equivocar com ho fem tots alguna vegada i que fora bo que des de la reflexió reconeixès el seu error (perque el que si seria greu es que en fred es seguís pensant de la mateixa manera). Ara bé, l'esport i l'esportivitat en aquestes categories han de començar dins la pista, i us puc ben assegurar que aquest tal Navarrete no ajuda gens.
Publica un comentari a l'entrada