dimarts, 21 d’octubre del 2008

Bàsquet en perill d'extinció...?

Una tarda-vespre de la meva juventut vaig tenir l'oportunitat de pujar al pavelló de Sant Feliu de Codines, apropar-me a un grup de nanos que entrenaven a la pista (mínim n'hi havien 12), demanar-los poder participar d'aquell entrenament i poder "tocar" el bàsquet per descobrir si m'agradava. Aquella aventura esportiva em va durar tot just un mes, temps suficient per adonar-me'n que no tenia futur en aquell esport. Però que em va permetre tenir una oportunitat que avui em seria impossible (si no fos cadet). La de comprovar si el bàsquet i jo érem compatibles.

Aquesta possibilitat, la de deixar que un nano de la nostra vila tingui accés a comprovar la seva compatibilitat amb un dels 5 esports més practicats del nostre país, és la que estem a punt de perdre tots plegats a Sant Feliu. Segurament no ho valorem, però no tenir dins la gama d'oferta esportiva codinenca el bàsquet és igual a empobrir la nostra vila. Un empobriment que, si succeeix, es traduirà en el fracàs de tots plegats. Podrem parlar del fracàs de l'alienament total tant de pares, com de mares, com d'ex-jugadors, com ed'x-directius, com de l'administració pública, com d'altres entitats, etc., de tots una mica, que haurem preferit no afegir-nos a treure això endavant, per limitar-nos a mirar ,des de darrera la barrera, com anava desapareixent. Perque no hem d'oblidar que la presidenta actual del Club, la Marta Pujol, continua tirant del carro tot i no tenir cap fill/a en ell. I el pitjor de tot és que ho està fent força sola.

En tot cas, el missatge no és bàsquet si o bàsquet no. Sino el de tenir en compte que si deixem que s'extingueixi del nostre "entorn" (entenent Sant Feliu com a tal), estem provocant el mateix efecte que quan s'extingueix una espècie. És a dir, que al desaparèixer definitivament s'altera l'ecosistema on habitava, dificultant la supervivència de la resta. Que es tradueix en que si el bàsquet desapareix perque no fem res per evitar-ho, per que ho haurem de fer després si alguna altra entitat també pateix una situació similar?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El bàsquet sempre ha estat impulsat des de les escoles...mols dels clubs de bàsquet de Catalunya tenen nom de col.legi, podriem fomentar a les escoles del poble, (crec que totes tenen camp i tot), el fomentar a la canalla a aquest esport...una idea de un que no sap res de res...

Anònim ha dit...

El problema del bàsquet a Sant Feliu és que sempre s'ha vist com un extra-escolar ( si, allò de tenir els nanos amb algú que me'ls contoli... )més que un esport. A part, el club sempre ha sigut més una cosa de 4 pares "colegues" que un projecte amb cara i ulls. Si a això hi afegim la desídia de l'administració i el cansament i avorriment que genera aquest estat de deixadesa ( símptoma que afecta a tothom ) ja tenim el resultat. Malauradament, en aquest poble si no tens tradició de futbol o d'hoquei ( amb tot el respecte del món cap a aquests esports i clubs ) estas perdut... Una llàstima!

Anònim ha dit...

No se quina visió té del Bàsquet aquest últim comentarista. Tampoc se si és pare o no, ni m'interessa... Només vul dir que quan una cosa no agrada es diu ben clar i sense tanta lliteratura. Si t'agradés com a mi ? Bé no val la pena ser tant descalificatiu, ah i per cert els pares com més colegues millor.