Editorial 16 de febrer

Ahir a mitja tarda, fent una volta per les xarxes socials em vaig topar amb un text que deia així:

1r classificats absoluts de Copa Espanya de Bikejoring a Vallgorguina puntuable per la lliga catalana. Els organitzadors en aquest cas Gos Àrtic, ens van fer saber què es separarien les categories tenint en compte les llicencies, catalana i espanyola. 

En finalitzar la prova tots els corredors hem anat a la recollida de premis i ens hem quedat sorpresos perquè només s'ha premiat la categoria estatal, quan els guanyadors absoluts de la carrera érem quasi tots amb llicència només catalana. Em sembla lamentable, vergonyós, patètic, indignant i paro ja per què ja podeu veure com em sento. No és pel fet de pujar a podi o de tenir un premi és pel fet de no rebre un reconeixement pel nostre esforç, ja que tots hem pagat la mateixa inscripció. Felicitacions a la I Copa Gos Àrtic per fer créixer aquest esport amb aquestes actuacions.

A aquestes paraules d’Albert Subirats després d’acabar la I copa Gos Artic a Vallgoguina traspuen una indignació majuscula.

Havent parlat amb els organitzadors us podem dir que resulta que això és una casa de barrets. Dues federacions que no s’enten, resulta que la prova era puntuable per la copa catalana i el campionat d’espanya però que només tenien premi aquests últims, i ni els catalans ni absoluts masculí i femení tenieu copa.

Vosaltres ho veieu clar? Vosaltres ho enteneu? Jo tampoc.

Us convido a llegir els comentaris generats pel text perquè tenen molta tela.

Bona nit i benvinguts al Tu Jugues.