Editorial 13 d'abril

Cada cop més es parla de l’importància de la psicologia en el mon de l’esport i avui us vull acostar un cas que varem viure d’aprop amb el Sant Feliu d’hoquei aquest cap de setmana a Asturies.
A mitjans de setmana ens sorprenia la notícia que el rival d’aquesta setmana havia apartat de l’equip a 5 del seus jugadors per problemes entre junta i entrenador que ara no venen al cas. A nosaltres això ens sorprenia poc abans de l’entrenament de dijous i el missatge durant la mateixa sessió ja era de “respecte total” per qui jugués i tothom en semblava convençut.
Al arribar a l’hotel d’Oviedo, el diari “La Nueva España” obria a tota castanya amb la notícia que s’havien apart 10 dels 12 jugadors de la primera plantilla. El primer pensament d’una persona de carrer és “avui serà fàcil, jugaran quatre xavals de la casa”... però el missatge real era “sortiran junior i juvenils de la casa, sense complexes i sense vergonya que no tenen res a perdre i ens ho faran suar”
Tot i intentar no pensar en aquest fet i els esforços de tots plegats perquè no ens afectés la situació va ser absolutament contraria.
Els joves i debutants a la categoria de l’Areces semblaven els veterans i l’equip apunt de pujar de categoria, dominant els primers compassos del partit i un Sant Feliu encongit, irregular i desconfiat.
I us ben asseguro que no era per manca de respecte al rival, senzillament potser era un excés de pressió al saber que contra l’equip que teniem davant era imperdonable perdre.
Crec que la frase però que va desencadenar la reacció de l’equip la va dir David Cáceres a la mitja part, i espero que em perdoni per trencar el sercret de vestidor.
“Si anessim 2 a 1 contra tot l’Areces sencer firmarieu el resultat oi? Doncs sortiu i oblideu-vos que són juvenils i deixeu-vos anar”
I tal dit tal fet, mica en mica, l’equip va mutar i va aconseguir capgirar el marcador i ser l’amo i senyor de la segona part, i així endur-se els 3 punts de la visita a Grado.
Al arribar al vestidor Marc Vila, ja més tranquils, va dir la frase de la temporada: “Això d’avui és una lliçó de vida” i tenia tota la raó perquè em fa l’efecte que l’equip va creixer molt a la segona part.
Tot i que jo hi afegiria que també és, a més a més, una lliçó de psicologia: Per mes preparat que estiguis, per més entrenat que estiguis o per més que t’hi juguis, la concentració i la fortalesa mental és tant o més important que res.

Bona nit i benvinguts al Tu Jugues.