Editorial 4 de maig

Avui aprofitaré aquest espai per mirar de fer teràpia col·lectiva. Us confesso que estic molt fotut. Crec que és el cop més fort de tota la meva carrera esportiva, i és bestial com un punyetero resultat pot canviar la perspectiva de tot plegat.

Dilluns passat, fa poc menys d’una setmana dèiem en directe, “el teu somni gairebé humit seria jugar contra el Caldes el dia de l’ascens i celebrar-ho a la pista oi?” Doncs després de posar-me la mel a la boca, l’hòstia encara ha sigut més grossa.
Divendres al matí em deia gent pel poble “Ho teniu fet ja! Gairebé sou de l’OK-lliga” i jo els intentava convèncer de que hi havia molta feina per fer encara.
I pam, divendres a la tarda arribem al pavelló, i primer gol de l’Arenys. Un hora abans de començar, mig pavelló ple de gent de l’Arenys. La trempera generada durant tota la setmana ja s’havia reduït bastant.
Cinc minuts abans de començar el partit sortim a pista, i el primer que sentim són xiulets! Xiulets a casa nostra?! I no, no és perquè estiguem jugant malament, és perquè l’afició de l’Arenys se’ns menja. Gol, 0 a 2 abans de començar.
I comença el partit i com diria en Roger “de moment tot va malament”. El partit, malament, com per tots és sabut i les aspiracions de l’ascens que tant s’ha lluitat, pràcticament esfumades sense adonar-nos-en.
Mireu, he estat en algunes fases finals de Copa del Príncep com a jugador i les he perdut, n’he narrat alguna des de Ona Codinenca amb èxit, i he viscut la dura derrota a Areces que ens va deixar a la porta de l’ascens, però el que vam viure divendres a la nit ha sigut molt dur i crec que no me n’he refet. I us heu plantejat tot el que deriva d’un resultat puntual com aquest?
Que serà de l’equip la temporada que ve? Quins jugadors quedaran? Quin entrenador tindrà l’equip? M’hi voldran? Hi seré? Des de divendres que aquestes preguntes i tantes altres que no puc expressar en antena em persegueixen des de poc abans de les 10 del fatídic divendres 1 de maig.
Segurament alguns em titllareu d’exagerat i potser aquesta no és la tribuna adequada però ho sentia així, com una experiència personal, esportiva i professional més.
Avui una mica més xafat de lo habitual, us dic allò de Bona nit i benvinguts al Tu Jugues