dimarts, 24 de maig del 2016

Programa 23 de maig de 2016

Pinya del Sant Feliu al final del partit - Foto: Luís Velasco
Després del cap de setmana que hem viscut a Asturies els temes per l’editorial serien molt amplis i variats però gairebé aixafariem tot el que volem repassar durant el programa.
Avui us explicaré una d’aquelles interioritats que passen al vestidor del primer equip d’hoquei. Baixàvem amb l’ascesor cap a trobar-nos amb els jugadors per marxar cap al pavelló de Mieres.
Minuts abans s’havia compartit per el grup del primer equip una vídeo amb les paraules de la Silvia Bel de l’11 de setembre del 2014 recitant el poema de l’Ara mateix de Miquel Martí i Pol. Ja sigui per la força de l’actriu o per el mateix poema, per mi te molta força i ho varem voler compartir amb els jugadors.
Mentre baixàvem amb l’ascensor el David va posar  i sonava “De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies”

Us asseguro que un calfred em va recórrer tot el cos, i em va costar aixecar la vista de terra, va ser un moment intens però ningú va dir res.

Quan vam arribar a la recepció de l’hotel, 4 o 5 jugadors miraven el mateix i passaven per els versos que deien “Tenim a penes, el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul, territori per viure-la. Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara. “ Al acabar-se, ningú deia res, i tothom amb la mirada perduda

El poema acaba amb un parell de versos que diuen “Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi, com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible. “

Ara el silencia l’hauriem de fer nosaltres i reflexionar amb el que va passar dissabte a Mieres, amb un resultat final. Però en aquest cas, cal aixecar la mirada i mirar més enllà de dissabte. La temporada de l’equip d’hoquei ha sigut molt i molt bona i els hi ha faltat rubricar-la.
Segur que l’any que ve les coses aniran millor, perquè “tot està per fer, i  tot és possible!”

Bona nit i benvinguts al Tu Jugues.