La Nit Màgica de l'esport Santfeliuenc
Només quedaven 10 minuts per les 21h quan Ramon Puig, presentador del programa "Anem a la Muntanya", donava pas al Centre Cívic. Els nervis, en aquell moment, marcàven màxims històrics en els sistemes motrius del Ton, el Pau, el Quim i el Moreno. Alguna corredissa que altre, mentre no tocaven les 21h de la nit, intentant retocar l'il.luminació de la sala. -"Funciona? Quin s'ha enjegat?"- Cridava el Ton provant endolls, perque la posada en escena fos perfecte. Alhora que l'Àlex, anava al fons de la sala, cridant: -"Quim queden 3 minuts!". El Joan esperava sol sentat a la taula d'estudi improvitzat muntada sobre l'escenari. I, a falta d'un minut, dos sprints a lo Carl Lewis van ser suficients perque el tàndem, Ton & Quim, aparegués al seu costat.
-"Com anem de temps?!"- Exclamava el Quim, xerrant amb el Ton i el Joan... -"Ja pots tirar!"- Indicava el Pau des de darrere els controls d'audio, amagat amb el Moreno a un costat de l'escenari. Llavors, una respiració prfunda i... al aixecar el cap, a falta de segons per començar el programa, els Tu Jugues es van trobar amb una sala plena, al voltant d'unes 100 persones entre: entitats, candidats, oients, aficionats i tafaners, que havien desestimat ventsdelplà, temperatures polars, el fet de ser dilluns i la mandra per.... -"Bona nit, a partir d'ara TU JUGUES!"- Frase insignia, dita pel Quim abans d'iniciar cada programa, que donava pas a la sintonía i a gaudir de l'espectacle!
A partir d'aquí, un programa normal. Tertúlies de futbol, amb en Santi Rodríguez (entrenador del 1er equip) i Oriol Vallcorba (jugador de la primera plantilla), i d'hoquei amb en Paco González (entrenador del 1a Estatal) i Joan Ramón "Jo" (col.laborador del programa i especialista en hoquei). Per acabar amb el patinatge i l'Arantxa, via telèfon, amb qui es va destacar el Festival realitzat el cap de setmana. Una petita entrevista, on vam poguer veure el treball en equip i la feina de producció del Ton, més dominador d'aquesta matèria, apuntant-li en la llibreta dades, informació i preguntes al Quim, perque no cometés cap errada. Tot i que no ho va aconseguir, doncs al final va rebatejar a la Dolors, presidenta de l'hoquei, com a Marta Pujol (presidenta del bàsquet). Tots ens vam quedar amb la sensació que, potser, te una frustració de capellà, doncs no va ser l'unica vegada de la nit que es va dedicar a cambiar noms.De sobte va començar a sonar una nadala, la dels 3 reis, cop amagat dels Tu Jugues per donar pas a fer una carta als reis de part de totes les entitats esportives presents. Sobretot tenint en compte que, segons informacions, hi havia una representació dels carters reials dins la sala. Micro en mà, des de platea, l'Albert Subirós va anar parlant amb totes i cada una de les entitats respresentades: Ernest Colom (President Hoquei), Ismael Tuneu (President Atletic), Marta Pujol (Presidenta bàsquet), Carles Esteve (President Motoclub), Santi Vallcorba (President Futbol) i Cristina Sanz (junta directiva Tenis). Un pavelló nou, va ser el regal més demanat (inclòs el president del Futbol, Santi Vallcorba, qui també s'hi va sumar). -"Cuidado el temps"- comentava el Joan tot senyalant un ordinador que hi havia al costat de la taula amb un rellotge sincronitzat (es a dir, que estava coordinat amb el de l'estudi, per quadrar el programa dins les franges horàries).
Coordinació perfecte entre la taula de so i les paraules d'Àlex Mir (director de la ràdio), Mª Antonia Gómez (Regidora d'esports) i Pere Pladevall (Alcalde de Sant Feliu), que eren qui entregaven els premis, per aprofitar al màxim els efectes de so per donar-li més intriga al moment. Conclusió 3 noies i 3 nois, o dit d'una altre manera i en l'ordre que van quedar: Alba Villegas, Maria Miralda i Betsi Vila, en noies i Marc Vila, Salvador Chacón i Enric Permanyer, en nois, van ser els galardonats de la nit com a Tujugaires d'or, plata i bronze.



1 comentaris:
Uoooo no havia vist el post fins avui!! jajajaja llegir-lo és tornar momentaniament a l'estress i satisfacció viscut aquell vespre.
Molt bon escrit!!
Pau.
Publica un comentari a l'entrada