NISSAN TITAN DESERT 2009 per Marc Perarnau

El passat diumenge 26 d’Abril hem va tocar llevar-me d’hora per agafar l’avió cap al Marroc, concretament al sud, a la ciutat de Ourzazate. Cap a 2/4 de 9 ja era a l’aeroport de Barcelona fent cua per facturar tot l’equipatge on amb il•lusió i imaginació ja es podia olorar la sorra del desert i a les 11 ja érem tots dins l’avió.

Un cop allà ens va tocar atraçar l’hora del rellotge dos hores i vam agafar l’autocar rumb al poble de Tazarine on ens van rebré d’allò mes bé amb música tradicional de la zona. Mes tard, un cop vam deixar l’equipatge a la “Haima” que ens va tocar a tot l’equip de la Federació Catalana de Ciclisme, vam anar a muntar les bicis que dies abans avien arribat en camió i a rodar una mica per mirar que tot estigués en perfectes condicions per la primera etapa . A les 20 el sopar ja era llest, de seguida els organitzadors van començar el “brefing” informatiu de la primera etapa i a les 22 com a molt ja érem al llit.

Cada dia ens havíem de llevar a les 5 del matí per esmorzar a quarts de 6 i acte seguit vestir-nos i preparar les bosses per portar-les al camió que ens les portava al següent campament. Fins a ¾ de 7 teníem temps de recollir els 3 litres d’aigua que la organització ens obligaven a portar repartits entre el “camelbag” i els bidons de la bici i passar pel control de firmes abans de la sortida a les 7 en punt.

Un cop arribàvem a meta ens dutxàvem a unes dutxes mòbils que la organització instal•lava i al cap d’una estona dinàvem. El menjar era típic d’allà i era molt fàcil agafar indigestions i per tant optava per menjar només els plats que prèviament havien estat bullits, rostits,etc... es a dir, que feien xup xup evitant al màxim les amanides que feien molt bona pinta. Tot i així encara anava tou!! Jaja

Durant les tardes descansàvem hidratant-nos al màxim per la jornada següent i cap a 2/4 de 20-20 ja ens cridàvem per sopar on acte seguit es feia el “brefing” informatiu sobre l’etapa del dia desprès i marxàvem a dormir.

Les nits eren fredes, però ho compensava l’estona que sortia fora per fer les meves necessitats on podia observar un cel ple d’infinites estrelles, brutal, magnífic!! 

Durant la cursa...

Durant la primera etapa vaig anar tota l’estona amb el grup capdavanter on vam passar per pistes plenes de pedres i mes pedres on les mans treien fum. Finalment arribàvem a la meta del campament de Zagora en poc mes de 3 hores i mitja sobre les on desprès d’un esprint en un pla amb molts entrebancs a causa de la sorra vaig aconseguir la 10a posició i 2n sub23 finalment a uns 22 segons del primer, l’ Ismael Ventura.

Durant el dinar, junt amb els companys d’equip, vaig estar amb el Josef Ajram, un gran fondista que ha participat en moltes probes extremes com ara la marató de Sables, algun que altre Ironman, ultraman entre d’altres proves emblemàtiques. Gran tio!!

La segona etapa es tractava del primer sector de l’etapa marató, on a la nit ens tocaria dormir al terra i havíem de portar el sac de dormir a sobre junt amb la roba del dia següent. L’etapa prèviament establerta es va haver de modificar a causa de la crescuda d’un riu per les pluges que havien afectat a la zona setmanes abans. Total que ens va tocar fer uns 27 Km mes d’extra dels 88 km que inicialment havia de fer l’etapa que va passar a uns 115.

Només de començar teníem una gran duna de mes de 500 metres on ens va tocar caminar fins arribar a cim. Un cop dalt, amb les sabates plenes de sorra, venia una baixada plena de pedres per anar a parar a una pista ja mes tranquil•la on no hem va costar gaire agafar el grup capdavanter i vaig anar amb ells fins que cap al quilòmetre 20 sem va rajar el pneumàtic amb un pedra obligant-me a parar i posar una càmera per poder seguir. Vaig tenir problemes amb les bombones d’aire i vaig haver de demanar una manxa per poder inflar, el que va fer que perdés mes temps del necessari i aleshores hem va tocar intentar remuntar al màxim fins que va arribar la zona d’orientació on hem va fallar el GPS i vaig haver d’esperar a un grupet per evitar perdrem. Un cop vaig passar la zona d’orientació vaig coincidir amb el Josef Ajram, que també s’havia vist perjudicat per problemes mecànics i vam accelerar el ritme i hem vaig adonar que havia fet mes volta de la normal i atrapava a gent que ja havia passat abans. Finalment vaig arribar a la meta de Bou-Rbia en 29ena posició amb un temps de 5 hores i 45 minuts a mes de 50 minuts del vencedor, l ‘Israel Núñez.

La tercera etapa corresponia al segon sector de l’etapa marató on teníem per davant 118,50 Km per arribar a Tlit. El dia passat no vam tenir assistència mecànica i no vaig poder posar un nou “tubelles” per no haver de dur càmera amb lo qual augmentaven les possibilitat de tornar a punxar.

De sortida hem vaig enrederir una mica i hem va costar bastant enganxar-me a l grup capdavanter. Finalment ho vaig aconseguir però un cop passada la zona de pujada clau a la etapa, ja començant la baixada, vaig tornar a punxar i acte seguit vaig canviar la càmera la qual no hem va servir de res perquè sem deuria pessigar o simplement estava ja tarada. Sort que al moment el meu company d’equip, Josep Mª Puigpinós, passava i hem va deixar una de les seves càmeres, vaig reparar i hem va tocar remuntar tot sol el màxim possible i just quan vaig atrapar en Josep Mª vaig vaig tornar a punxar i sort que ell va reaccionar i hem va deixar l’altre càmera que li quedava. Finalment vaig arribar a meta un altre cop punxat en 24ena posició amb un temps de 11 hores i 13 minuts sumant el primer i el segon sector de l’etapa marató tornant a perdre molt de temps a la general.

La quarta etapa es tractava de l’etapa reina de la Titan on havíem de pujar fins a 1800 m d’altura sobre el nivell del mar i passar 3 portets de muntanya no gaire llarg però amb molta pendent fins arribar cap al Km 40 on ens trobaríem un terreny mes agraït fins a la meta de Tazenakht a poc mes de 90Km de la sortida.

Gràcies a Mecior Mauri, que hem va deixar un pneumàtic dels seus de recanvi, vaig poder sortir amb “tubelles” de nou.

De sortida hem sentia molt cansat sobretot pels “calentons” de la jornada passada. El grup de davant va sortir molt ràpid i ni els vaig olorar, total que vaig optar per agafar el meu ritme i vaig poder arribar a cim en 10ena posició. 

Durant la pujada vam passar per zones realment espectaculars que no m’hagués imaginat mai que existien en un país tan sec com es el Marroc.

Un cop vaig acabar la baixada hem vaig ajuntar amb un grupet on destacaven en Felix Garcia Casas i en Peio Ruiz Cabestany, ciclistes il•lustres en la història del ciclisme, on hem vaig veure que anava bastant fàcil rodant i vaig agafar el meu ritme marxant sol. Total que vaig arribar a l’avituallament i vaig parar per omplir els bidons fins la meta i al poc sem van enganxar el Felix i en Miguel Angel Iglesias. Mes tard ens vam passar en una cruïlla i ens vam perdre perdent uns 20 minuts.

Finalment vaig arriba a meta en 19ena posició amb un temps de 4hores 40 minuts.

La cinquena etapa era la mes curta i ràpida de la Titan. Havia de ser una etapa tranquil•la ja que la cursa estava mes que sentenciada per l’ Israel Núñez, un dels companys d’equip. Però encara estava en joc la classificació per equips on teníem molta opció de guanyar-la i la cursa de sortida va ser bastant ràpida. 

Quan portàvem uns 15 Km mentre anava amb el grup capdavanter i de sobte vaig notar que havia tornat a punxar. Hem va fer molta ràbia perquè sens va anar a norris la victòria per equips. Finalment vaig arribar a la meta de Ourzazate en 34ena posició amb un temps de 2 hores 15 minuts .

Després de l’etapa teníem un enllaç fins l’hotel on havíem de passar la ultima nit ja a la ciutat de Ourzazate. L’Hotel estava molt bé i tenia una piscina que no vaig dubtar de tirar-m’hi.

A la nit van fer una gala molt emotiva on es van donar tots els guardons als campions de les diferents categories. Ja no tenia forces i un cop acabada vaig anar de pet al llit, crec que amb unes dècimes de febre.

L’endemà ens vam llevar cap a les 10 per esmorzar on ja hem trobava millor i acte seguit vam anar cap a l’aeroport on l’avió sortia a les 14.30 per arribar a Barcelona a les 18.45 (hora d’aquí).

En resum. Gran setmana no només de BTT sinó de bona convivència als campaments fent bons amics.