Bàsquet en perill d'extinció...?

Una tarda-vespre de la meva juventut vaig tenir l'oportunitat de pujar al pavelló de Sant Feliu de Codines, apropar-me a un grup de nanos que entrenaven a la pista (mínim n'hi havien 12), demanar-los poder participar d'aquell entrenament i poder "tocar" el bàsquet per descobrir si m'agradava. Aquella aventura esportiva em va durar tot just un mes, temps suficient per adonar-me'n que no tenia futur en aquell esport. Però que em va permetre tenir una oportunitat que avui em seria impossible (si no fos cadet). La de comprovar si el bàsquet i jo érem compatibles.

Aquesta possibilitat, la de deixar que un nano de la nostra vila tingui accés a comprovar la seva compatibilitat amb un dels 5 esports més practicats del nostre país, és la que estem a punt de perdre tots plegats a Sant Feliu. Segurament no ho valorem, però no tenir dins la gama d'oferta esportiva codinenca el bàsquet és igual a empobrir la nostra vila. Un empobriment que, si succeeix, es traduirà en el fracàs de tots plegats. Podrem parlar del fracàs de l'alienament total tant de pares, com de mares, com d'ex-jugadors, com ed'x-directius, com de l'administració pública, com d'altres entitats, etc., de tots una mica, que haurem preferit no afegir-nos a treure això endavant, per limitar-nos a mirar ,des de darrera la barrera, com anava desapareixent. Perque no hem d'oblidar que la presidenta actual del Club, la Marta Pujol, continua tirant del carro tot i no tenir cap fill/a en ell. I el pitjor de tot és que ho està fent força sola.

En tot cas, el missatge no és bàsquet si o bàsquet no. Sino el de tenir en compte que si deixem que s'extingueixi del nostre "entorn" (entenent Sant Feliu com a tal), estem provocant el mateix efecte que quan s'extingueix una espècie. És a dir, que al desaparèixer definitivament s'altera l'ecosistema on habitava, dificultant la supervivència de la resta. Que es tradueix en que si el bàsquet desapareix perque no fem res per evitar-ho, per que ho haurem de fer després si alguna altra entitat també pateix una situació similar?

Segueix llegint...

Contes a la vora del foc

Resulta que aquest dilluns, cap al volt de quarts d’una de la nit, escoltava la reposició del Tu Jugues i parlaven de l'activitat dels "Atlètics" a Solanes. Mig endormiscat ja, perquè un es lleva d’hora, de sobte sento una cosa que em fa desvetllar-me de cop. El Quim diu alguna cosa semblant a “… el volcà de Solanes…”. Redéu, penso jo, resulta que ara a Sant Feliu hi tenim un volcà també.

Hi ha fires de carbasses, club de frontó, semàfors (tot i que algú hauria d'explicar quina és la seva funció exactament), un camp de futbol amb gespa de darrera generació, esportistes varis, un nou bar, un ajuntament “fashion”, i moltes altres coses que ens desvien del tema… Però el que em sobte mes, és que ara també tenim un volcà!...
Això cal analitzar-ho be, vaig pensar… no fos cas que algun dia ens trobem la glamourosa penya de solanes a tocar del pi de les arreletes. Tots hem vist per la tele, imatges d’explosions volcàniques, de pluges de cendres, colades de laves fent xup-xup, gents vàries fent èxodes massius, allaus d’aigua i fangs, i un llarg etc. de desgràcies associades a aquest fenomen natural.

Segurament molts santfeliuencs heu vist “Un poble anomenat Dante’s Peak” o “Volcano”. Si, ja se que a moltes de vosaltres us agradaria que voltés per Sant Feliu el Pierce Brosnan ben suat i brut de pols, avisant a tot deu que cal evacuar el poble urgentment. Estic segur que a alguna l’importaria molt poc que el poble es desintegrés si pot marxar amb el Pierce a donar una volteta per una illa paradisíaca. Lamentablement aquest no serà el cas del nostre estimat poble, no patiu.

A Sant Feliu no hi ha hagut mai un volcà. Almenys no hi ha sigut en tot el marge de temps que indica litologia existent al poble. I us asseguro que hi ha registre litològic de fa mes de 400 milions d’anys. Si, heu llegit be, 400.
El Turó de Solanes és una muntanya d’origen sedimentari. Això vol dir que està formada per sediments. Concretament, i si analitzem des de la Riera de les Elies fins al punt mes alt del turó (cota 750 m aprox) veurem q hi ha uns materials rogencs, formats per gresos, conglomerats i argiles, a cotes mes altes afloren uns materials molt mes durs, que formen les cingleres q es veuen baixant cap a les Elies. Aquestes cingleres són roques carbonatades, anomenades calcàries popularment, d’origen marí. Si nois, solanes fot 50 milions d’anys, estava sota el nivell del mar.

La forma peculiar de la muntanya es deu a la tectònica alpina, responsable de la formació dels Pirineus, que ha produït un aixecament dels materials i ha provocat que ara les cingleres estiguen visibles. En tot el perímetre del turó, així com en zones adjacents no trobareu un sol material d’origen volcànic. Ni basalt, ni “pedres pomez”, ni cendres volcàniques, ni res semblant. Si existís un volcà a Solanes, seria l’únic del mon que no te registre de la seva activitat eruptiva, és a dir, l’únic que no te materials volcànics a prop. Qualsevol altre volcà, de qualsevol lloc del mon, te associats materials volcànics. Mireu Les Canàries, l’Etna, Stromboli, Hawaii, Islàndia, el Cinturó de Foc Sud-americà. Fins i tot a Olot i la zona volcànica de La Garrotxa te materials volcànics associats als diferents volcans existents.

Els afeccionats al frontó codinenc poden estar tranquils, no es quedaran sense pista, almenys no per culpa volcànica. Les noies no tindreu la sort de veure en Pierce Brosnan per la plaça del poble, a no ser que el proper any vingui a la fira de la carbassa o a la baixada de llits i andròmines. El poble no quedarà soterrat, com Pompeya, a causa de les cendres volcàniques, ni el Lluís de Can Bayó es llevarà un matí amb la casa al càmping de Caldes.

Jesus Carner - Geoleg i Tujugaire

Segueix llegint...

Diumenge a les 12h hem de ser dotze!!!

El que ha fet aquesta plantilla aquest any, amb jugadors molt joves i majoritariament tots de Sant Feliu (i els que no estàn empadronats ho són de sentiment), és de matricula d'honor. Tots hem sentit molta gent, de crítica fàcil, dient que després del succeït dissabte passat a La Garriga ja es veia a venir, que aquest equip no pot aspirar a la Promoció. Evidentment qualsevol opinió, qualsevol crítica, s'ha d'acceptar i respectar. Ara bé, els entesos del futbol de 2a Territorial mai haguessin apostat perque el Sant Feliu, a aquestes alçades, estigués lluitant per la 2a plaça. I això exemplifica la magnífica temporada feta per aquest equip i aquest cos tècnic.

En tot cas, posats a fer crítica ha arribat l'hora de practicar l'autocrítica. I es que la majoria de santfeliuencs, aficionats a l'esport (i al futbol més concretament), és capaç d'invertir 5-6 hores en baixar a Barcelona, gastar-se una mitja de 30 € (entre benzina, autobús, parking, entrepans, etc), engalanar-se de mala manera amb samarretes i banderes que els han costat un ronyó, pagar una entrada o un carnet de soci amb preus prohibitus i tot per veure el Barça o l'Espanyol. Equips formats per 11 multimilionaris, els quals no coneixem de res i els quals són molt distants al sentiment que prodiguem per ells i pels clubs. En canvi quan parlem del CF Sant Feliu, a uns 5 minuts de casa (pel que visqui més lluny del Municipal), ple de jugadors codinencs, veïns, amics, fills d'amics, amics de fills, etc., defensant els colors de la nostra vila (la que vivim cada dia) i on, tot i que guanyessin totes les primes de la temporada, no podrien comprar ni una roda del cotxe més ecónomic que pugui conduïr qualsevol jugador dels dos equips barcelonins esmentats, llavors no hi anem. No anem a recolzar-los i animar-los, a banda de compartir un sentiment molt més proper i real com és la nostra vila, la nostra amistat o la nostra convivència. Clar, això es considera ser un "friki" molt possiblement. Qui ha de viure el futbol de casa seva i d'una categoria tant baixa, veritat? En canvi, aquell que no sopa, que no dorm, que va tota la setmana emprenyat, que es discuteix, que es baralla o que insulta pel Barça o l'Espanyol, aquell és normal, perque tots "compartim" el seu sentiment (en certa manera). En canvi, animar al Sant Feliu és ser "friki"... Pense'm-hi, siguem sincers amb nosaltres mateixos a l'hora de jutjar el que és més trist o el que té menys sentit.

Per això, i després de la gran temporada que han fet aquests nanos i el cos tècnic, toca demanar a l'afició santfeliuenca que aquest diumenge, a partir de les 12:00h, sigui al Camp Municipal de Sant Feliu. L'equip ha donat molt aquesta temporada, i toca que els hi tornem. Es mereixen que els ensenyem que, avui, encara tenim consciència com per distingir el que realment val la pena. I el petit esforç de pujar al camp aquest diumenge per encoratjar-los i ser dotze, així ho demostrarà. Ja que guanyar aquest diumenge ens pot donar moltíssimes possibilitats a assolir un nou èxit, i que es parli de Sant Feliu. Per això insistim en el missatge que ja fa dies que enviem des d'aquest racó "friki" del món, CREIEM EN VOSALTRES!!!

Ara és hora de demostrar... i penseu que pasarem llista. AMUNT SANT FELIU!!!

Segueix llegint...

Cap de setmana de consolidacions

Per una banda el Sant Feliu CF ha de seguir lluitant per mantenir aquesta 2a plaça a casa de l'OAR Vic (diumenge a les 12:00h). Un repte que es presenta molt difícil si tenim en compte que els viguetans són molt més forts a casa que a fora, on han aconseguit 22 dels 34 punts que tenen actualment i on només han cedit 3 derrotes. A més és un equip que se li donen molt bé els equips forts de la classificació, ja que van empatar (1-1) contra el Torelló i van donar un correctiu (4-0) a l'Olimpic la Garriga en les visites d'aquests a l'Estadi Torres i Bages. Tot i això ens podem permetre ser optimistes. En primer lloc perque l'equip codinenc ens ho està demostrant tota la temporada fent bons partits i no perdent la concentració, només els podriem retreure, o millor dit demanara, que no es deixin portar per la sobrepressió. Han d'entendre que la temporada, a hores d'ara, ja és d'excel.lent i que, per treure la matrícula, l'unic que han de fer és seguir igual i no colapsar-se per voler fer-ho encara molt millor. I en segon lloc, mirant-nos-ho des de la vessant del rival d'aquesta setmana, està en un moment molt irregular de la temporada on ha perdut 2 dels darrers 3 partits a casa contra equips de mitja taula (com són l'Olost i Pradenc). En tot cas, s'ha de sortir endollats des del minut 1 de partit, doncs l'Olimpic la Garriga (rival directe) te un partit, a priori, molt fàcil a casa d'un Olost que la setmana pasada va demostrar que té moltes mancances.

Per l'altra banda, el CIPSA CH Sant Feliu també ha de consolidar-se com el "Matagegants" d'aquesta segona volta en la Primera Estatal. Ho va demostrar la setmana passada a casa del líder, el Sitges, i aquesta jornada li toca consolidar-ho davant el segon classificat, el SHUM Maçanet, a casa (dissabte a les 19:30h). Els de Paco González estàn en un moment a l'alça, en una segona volta que els ofereix poder gaudir d'aquesta categoria un cop assolit l'objectiu número 1 que era la salvació. A més Tordera i GEIEG (rivals que té per sobre ara mateix) juguen entre ells i per tant, un o els dos, perdràn punts aquesta jornada.

Segueix llegint...

Qui dia passa any empeny

Les jornades van passant i van desfullant la margaradia. Un m'estima o no m'estima traduït en un promocionarem o no promocionarem, van fent saltar els pètals en forma de jornades. Després que l'Aiguafreda es quedés, ja fa massa temps, amb la més maca del ball, la resta de pretendents no volen deixar escapar l'amiga, l'enomenada Promoció. En tot cas, a falta d'estirar els darrers 7 pètals, el millor posicionat és el Sant Feliu CF, que sembla està ballant amb força traça totes les cançons de la festa (o la lliga) amb ella. Ara bé, vigilem doncs qui s'emporta la noia no és qui balla tota la nit, sino qui aconsegueix ballar amb ella la darrera cançó per poder acompanyar-la després a casa. I l'Olimpic la Garriga està molt atent a una trepitjada o un mal pas¡ (causa de falta de concentració o excés de confiança o pressió) per fer el canvi de parella. Així que, pel que sembla, tot es decidirà a La Garriga, si ningú no ho evita abans (i, la veritat, no és el millor lloc per jugar-te la noia).

Ara bé, aquesta jornada vam guanyar a l'Olost, que va venir a passar el matí a Sant Feliu, per 4 a 0. Alhora que l'Olimpic la Garriga també va fer bé la feina a casa amb el Centelles (guanyant 2 a 0). En tot cas, i sent pràctics, una victòria més, una jornada menys i 4 punts de diferència amb el segon (al mateix temps que aixemplem la diferència amb el Torelló, 3r classificat, a 7 punts després del seu empat). Així que, com deia el meu avi, "qui dia passa any empeny".

Segueix llegint...

L'ulleador

MARCAR DIFERÈNCIES és el que hem vist aquest cap de setmana al Camp Municipal. En primer lloc, perque el segona territorial ha tornat a guanyar (de forma contundent i consistent) i això ens deixa en la part alta de la classificació amb tota la moral i força per afrontar aquesta segona volta. I, en segon lloc, perque ara ja es pot marcar els gols locals i visitants amb el nou marcador electrònic, que inclòs hi diu el temps de joc. Espero que marqui moltes victòries en el que resta de temporada.

TOTHOM NO VOL AIGUA, i pot semblar extrany en un moment en que la pluja ens és tant necessària. En tot cas, al nostre poble, sembla que hi ha algú que està convençut que no plourà. O si més no en horari de practica esportiva al Pavelló Municipal. I es que, aquest diumenge, en varies ocasions s'ha hagut d'entrar a la pista per aixugar les diverses goteres que hi ha en aquesta intal.lació esportiva. Alguns proposàven que, en comptes de portar vaixells a Almeria a buscar aigua, potser podien pujar cubes al nostre Pavelló. Ja que no l'arreglem, treiem-li profit.

MICA EN MICA s'omple la pica, que dirien. Nota molt positiva la que vam viure en el partit del primera catalana, on hi va arbitrar una arbitra. No va tenir el partit més encertat de la seva carrera, però és l'exemple perfecte per demostrar que, com a mínim, l'esport no fa diferències en cap sentit: ni per sexe (com aquest cas) ni per la procedència (com el debut del malí Mussa amb el segona territorial d'aquesta setmana). Em trec el barret!

Segueix llegint...

ACCIÓ - REACCIÓ

Després d'encetar el WEB-OMETRE el passat dilluns en el programa, només han fet falta 2 dies (120 dies després que ho diguessim per primera vegada al programa) per obtenir una primera reacció. D'una forma senzilla, però correcte perque qui visiti el web no trobi errades, informacions incorrectes o fotografies desactualitzades, s'han estipulat les bases perque (segons esperem) l'informació es vagi actualitzant de la millor forma i que, actualment, no doni informació errònia. Bé, un petit detall, falta sumar-hi les intal.lacions de la Penya de Solanes que, si no estem mal informats, també són equipament esportiu i hi ha molta gent que practica esport allí. En tot cas, suposem que ho aniràn actualitzant tot plegat en els propers dies (ho seguirem d'aprop).

D'aquí felicitar als responsables d'aquesta gestió per la reacció ràpida a la nostra iniciativa/consell. Veiem que no anàvem desencaminats. Ara toca millorar.

La següent prova podria ser la millora de la senyalització per arribar a les zones esportives de la vila (tema que portem anys, demanant), però deixarem una mica més de temps que no és qüestió d'atossigar sino que es vagin fent coses per ajudar l'esport de casa nostra.

Així doncs, finalitzem el WEB-OMETRE!!! Gràcies a tots!!!

Visiteu aqui els canvis.

Segueix llegint...

El web-ometre del Tu Jugues

Aquest any encetàvem la temporada l'1 d'octubre de 2007, entrevistant a la regidora d'esports Mª Antonia Gómez. Entre els diversos temes que vàrem tractar, vam informar a la regidora sobre la desactualització de la pàgina web oficial de la vila en quan a informació lligada a l'esport de casa nostra. Això ens ha portat a que, 120 dies més tard, encetem el WEB-OMETRE.

El Tu Jugues va nèixer amb intenció de ser una eina més per ajudar a potenciar la promoció de la xarxa esportiva de casa nostra i, sobretot, de les entitats i persones que la sostenen. I una de les fonts principals de promoció o coneixènça del que fem i tenim a casa nostra, en matèria esportiva (i tota la resta), és la consulta en el web oficial de la vila (i més en la època en que ens trobem). Per això, i perque hi ha molta gent que treballa al darrere, diversos esponsors que han apostat pels nostres esports (davant d'altres, que encara hi son representats en el web, que ja no hi aposten), hi ha entitats i equips que han desaparegut o s'han fusionat per unificar l'imatge de Sant Feliu en un sol club (però que encara hi son en aquest web), fotografies desactualitzades, instalacions que no surten representades i, per finalitzar, un contacte que ens porta a l'antic regidor molts mesos després que hagi canviat la regidoria. Ens en volem fer ressò, posar aquest tema sobre la taula, que se'n parli i, sobretot, que es solucioni. En quan temps? Això no està en les nostres mans, en tot cas amb aquesta iniciativa ho quantificarem un cop fet.

Segurament és un detall, però sabem que hi ha d'altres informacions que no es deixen passar tant de temps per actualitzar-les (segurament ni hores). Per això, des del Tu Jugues, volem iniciar el WEB-OMETRE una eina que servirà perque ningú no se n'oblidi i analitzar el temps de reacció (tenint en compte que ho iniciem 120 dies després d'haver tret aquest tema).

Com exemple "d'actualització", aquesta foto extreta del web de l'ajuntament. Els Tu Jugues ens atreviriem a dir que parlem d'una foto de dels 90's.


Tu Jugaires! Ajudeu-nos a trobar la data de la foto! Esperem els vostres comentaris.

Seguiu l'evolució del WEB-OMETRE en el nostre blog o en el programa.

Segueix llegint...

L'ulleador...

NO ENS DESPISTEM! Una de les situacions més difícils per un entrenador no és mantenir la tensió i motivació dels que juguen (que també), sinó que els que no juguen deixin de sentir-se implicats i acabin sent una bomba de rellotgeria per un vestidor. I és que és important no oblidar que el jugador per definició es “egoista”, és a dir, sempre vol jugar i sempre sent que pot aportar moltes coses a l’equip (malament aquells que no tinguin aquesta actitud, d'altra banda). Però atenció! Estem recuperant jugadors, sí (cas de Rubén Rodríguez o Àlex Balaguer). I com diuen els tòpics futbolístics d’entrenador experimentat, això és bo, ja que hi ha més per escollir. Ara bé, de vegades aquests tòpics tenen efecte boomerang i tornen enverinats, en un moment on les coses funcionen bé i sembla tot controlat. No ho dic perquè em ve de gust, sinó perquè gestionar una plantilla llarga, on hi ha una sèrie de jugadors que possiblement no jugaran mai (o quasi mai) per l’exigència del resultat, pot portar a una espiral de sensacions de tracte diferencial. Un primer avís, l’hem viscut dies endarrere, amb en Marc Riera. Tot i que pel que sembla s’ha sabut portar molt bé, sobretot per l’actitut constructiva del propi jugador (que vull lloar), qui ha decidit deixar la disciplina del primer equip abans que arribessin moments de tensió, per la seva falta de participació, que portessin tempestes al vestidor. Ara és hora que en Santi, com a míster del primer equip, tregui la mà esquerra per gestionar un grup nombrós, aconseguint que tots els jugadors es sentin importants i, sobretot, que cap d’ells es senti intocable. Doncs no hi ha res més frustrant pels que participen menys, que veure un company que no està jugant bé, o està cansat, i segueix en el terreny de joc i sent titular setmana darrera setmana (vegis el cas Ronaldinho). No dic que això sigui així, simplement és un pensament de preavís escrit en veu alta. En tot cas, coneixent en Santi, estic segur que sabrà treure el millor de tots amb l’objectiu que tot plegat funcioni.

FUETADA en forma de dures i contundents declaracions d’Evaristo, entrenador del juvenil de futbol, cap als seus jugadors en el darrer Tu Jugues. Suposem que volia utilitzar l’altaveu del programa per fer reaccionar els nanos, però segons el meu humil punt de vista no va saber pitjar el fre, i potser es va passar de frenada. Va parlar d’uns jugadors sense actitud, ni disciplina, ni companyonia i, quasi quasi, ens va deixar amb la sensació que tampoc tenen qualitat (quan molts pensàvem, i jo ho segueixo pensant i estic convençut, que hi ha jugadors molt potents en aquesta plantilla). Estic d’acord que després de 3 derrotes consecutives s’ha d’adoptar alguna mesura de reacció per l’equip, però dir que la música no sona bé perque tots els músics no saben interpretar la partitura no se si s’apropa 100% a la realitat. Un pot tenir els millors músics del món, ara bé això no assegura que toquin de meravella com a grup. Per això fa falta un director d’orquestra que tingui la capacitat de fer-los tocar junts, traient el millor de cada un individualment pensant en el col.lectiu. Per tant, sent justos, una mica de xarop d’estopa per a tots i ànims que el primer només està a 6 punts i queda molta lliga per endavant. Autocrítica, sí. Psicologia de grup per renéixer, també.

DECEPCIONANT inici de temporada del 1a i 2a Catalana d’hoquei. Pel que sé, ni el mateix club s’esperava viure una situació així en aquestes alçades de lliga. Suposo que per això, en David Piera coordinador de l’hoquei base, no podia donar explicacions del que està succeint ni del perque. Va aferrar-se al tòpic de: “tenim confiança en l’equip, en el cos tècnic i per tant em de seguir treballant per sortir endavant”. Com a tòpic hem sembla bé, i coneixent en David no tinc dubtes que estan treballant, i molt (segurament més del que podem imaginar). Ara bé, penso que estem en una situació on s’han de buscar causes i posar-hi solucions o l’any vinent tindrem dos equips a 2a Catalana. I un club com el nostre no es pot permetre el luxe de no tenir un segon equip, d’un Primera Estatal, en aquesta categoria. No es pot donar temps al temps, creient que tot plegat se solucionarà per si sol. Ara, encara hi som a temps (valgui la redundància).

Segueix llegint...

L'ulleador...

Pels que pensàvem que la mida no importa... desengayem-nos!. Doncs si un centímetre ha dut de corcoll a tanta gent, per algo serà. En tot cas, el millor de tot ha estat l’exactitut en les xifres i la profunditat d’analisi que tots havien fet ( destacant que tots es basaven en els mateixos documents). Van començar parlant de 8 centímetres durant 15 dies, després resulta que es converteixen en 7 (segons diu el projecte) i, fins i tot, vam arribar a sentir frases de tanta exactitut com: “5 i 7, 15, el promig seria 7,5, no 7... perque ens situem...”. Perque ens situem en la davantera de les matemàtiques creatives, suposo. O potser es que, tirant de reglament esportiu, tot queda a l’apreciació de l’arbitre. En tot cas, al final com tot, un debat estèril que no ha servit per res, que no tenia cap objectiu i, el més trist de tot, que ha aconseguit que molts de nosaltres ja no ens creguem la frase de: “tranquil, que la mida no importa”.

A partir d’aquí espero que el que es faci es mirar endavant, doncs al final la mida es la que és i no s’hi pot fer més. Però si es poden millorar altres aspectes. Com el Pavelló Poliesportiu, que sembla ser que està destinat a ser el següent en actualitzar-se (tal i com s’ha fet amb el camp de futbol i la pista de tenis, no preveiem diferencies de tracte). Si més no, l’enquesta que feiem al blog així ho demostra, amb un 41% a favor del nou pavelló. Tot i que, pel que se, els usuaris del pavelló estàn patint una miqueta, doncs l’inici de les obres dels nous vestidors s’estàn allargant més de lo esperat (s’havien d’iniciar a finals d’octubre). Però ja se sap, un centímetre a munt un centímetre avall té molta importància, però si tardes més això es veu que es valora positivament. Per desgràcia, en aquest cas, no patim d’execució precòs d’obres. Ara bé, diuen que lo bó es fa esperar, per tant esperem que al final s’igualin totes les instal.lacions i aquestes també gaudeixin de nous vestidors, de nova pista, noves graderies,... Sembla com si parlés d’un nou pavelló, veritat? Potser es en el que hauriem d’apostar i no en una política de pedaços.

Parlant de temps, hi ha coses que triguen molt en començar, però d’altres que en poc temps evolucionen i de quina manera. Parlem de l’increment d’activitat en la Zona Esportiva de Solanes. No sabem com, però Sant Feliu ha aconseguit tenir una nova oferta pels seus vilatants, amb aquesta zona. I això no es pot deixar escapar, tot i ser la 4ª infrastructura més votada en la nostra enquesta (amb un 14%). La veritat es que aquest tant per cent te valor doble, si tenim en compte que un any endarrere no hi hagués votat ningú, ja que poca gent hi creia. Per tant crec que el segon repte del nostre poble, a nivell esportiu, es mantenir i potenciar aquest reneixement.
Per acabar parlar de la Piscina Coberta, que amb un 24% ha estat la segona infrastructura més votada. Per mi, aquesta obra, sempre ha estat un punt repetit durant anys en els programes electorals de tots els partits, però que mai es fa realitat (ni ells mateixos s’ho creuen, suposo). I que, realment, no se fins a quin punt (estant on estem) es una prioritat pel poble. En tot cas, fins i tot aquells que no sabem nedar ni amb “burbujita” estem entocinats en tenir-la. O si més no en demanar-la. Però a vegades, abans de fer-nos la piscina al jardí, potser es millor posar calefacció a la casa, finestres d’alumini, amoblar-la, etc. Doncs hi ha coses que les hem de fer servir més inmediatament i, a nivell pràctic, són de més rendibilitat. Per tant, deixem d’enganyar-nos tots plegats i siguem sincers amb les necessitats del poble, que hi ha molts nanos al pavelló que passen molt de fred i que han de vigilar quan plou amb les goteres que cauen a mitja pista. Per no parlar de les tenses negociacions entre entitats que el fan servir a l’hora de gestionar horaris... fan por!.

Segueix llegint...

No només els animals estàn en vies d'extinció

El debat es sobre la taula... Els "Tres dies dels Cingles" es una prova en vies d'extinció? I com diria la Mònica Tarribas: Per què? Pels que tenim quasi la mateixa edat que aquesta prova, girem el cap enrere i recordem l'impacte mediàtic que suposava per un poble com Sant Feliu aquesta prova: els pilots més punters, 200 i 300 participants, el centre del poble ple de gent, Sant Feliu en boca de tothom,... Quan comparem aquells records amb la darrera edició, la XXXV ja, i et trobes amb que l'únic pilot destacat que ha vingut aquest any es en Pascuet, només hem tingut 85 participants i una difussió tant minsa que la gent no teniem clar els dies que es faria la prova a una setmana vista (doncs era difícil trobar informació).

Davant d'això, els components del Tu Jugues, vam voler buscar una explicació. El passat 15 d'octubre (un dia després de disputar-se la prova) vam parlar amb l'actual president de l'organització, en Carles Esteve, qui ens explicava la dificultat de muntar una prova d'aquestes característiques i que, potser, costa molt trobar la col.laboració per part dels municipis. No tant en gestionar la prova, com en oferir serveis, potenciar l'exportació de la prova, que en el fons significa exportar el municipi també. Tot i que, sent justos, també va destacar com un altre factor el fet que es feia una altra prova, a Tona (només d'un dia).

Suposo que es difícil trobar un culpable, o culpables, i fins i tot donar tants per cent de culpabilitat. En tot cas tampoc m'importa gaire, doncs trobar un culpable no significa trobar una sol.lució. A més, jo segueixo tenint com a referència aquell record. Un record que posava a la prova i a Sant Feliu en boca de tots i que aconseguia que Sant Feliu s'exportés més enllà de la frontera amb Caldes, Gallifa i Castellterçol. Crec que ha arribat el moment d'adonar-nos que no només els animals estàn en vies d'extinció i, em faig la mateixa pregunta que en el cas dels animals: per què es deixa morir un esdeveniment com aquest amb una capacitat multiplicadora tant important per a tothom?

Segueix llegint...