Editorial del 4 d'octubre

Us prometo que no hi tornaré més! N’estic ben bé tip. Au, agafa l’AP7, paga tres peatges, fot més de 100km i tot per què? Perquè un cop entris per la porta del refotut pavelló, fosc i sòrdid de Calafell, sàpigues que les coses no aniran bé.

No se què te aquella pista que em fot de mala llet.

Com deiem fa uns anys al Tu Jugues i, que el Quim sempre se n’enreia de mi, allò és una “pista difícil” en tota regla.

De les tres visites de l’equip en poc més de mig any, no hi hem tingut cap alegria. Primer a Copa del Princep, el Burrito ens va fer la guitza, eliminant-nos a les “semis”.

Després vam patir les conseqüencies d’un tal Dani Lopez per primera vegada, i vam coneixer el pa que s’hi dona. Un afició que anima molt, que insulta molt i que pel que sembla, te contenta les empreses cerveseres catalanes, van fer la resta, sis a dos i cap a casa.

I dissabte igual, uns primers minuts brillants del Sant Feliu que es van veure trencats per l’entrada a la pista del nostre botxí, una vegada més, aquell tal Lopez.

La primera bola, gol. I al cap de pocs minuts, au, el segon.

Tots els que érem allà ja varem veure que allò seria difícil d’aixecar.

Però el que em fot de mala llet és la sensació que et queda al cos. El Fergo Aisa és superior al Calafell, això ho tinc claríssim, però noi, no hi ha manera, i sempre tornem carregats!

Us ho dic ara i aquí: dissabte el San Antonio ha de pagar els plats trencats. Aquest equip te qualitat de sobres per no haver de marxar de cap més pista amb la sensació tant contrariada que en marxavem dissabte.

Em fot de mala llet!

I quan són les nou i dos minuts us prometo que no hi tornaré!

Molt Bona nit i Benvinguts al Tu Jugues!