Editorial 28 de Març de 2011

Arribats a aquest punt, crec que val la pena que parem un moment de parar i reflexionar amb tot el que va passar la setmana passada. 

Avui fa tot just una setmana us llegia la carta de Paco González on reflexionava sobre la situació de l’arbitratge de l’hoquei espanyol, però el text era perfectament extrapolable a una gran majoria d’esports.

A partir d’aquell moment la bola de neu es va anar fent grossa. Les visites al blog del Tu Jugues el dijous s’havien multiplicat, pràcticament per 20, i la repercussió mediàtica és va disparar, el 9 Nou, Solohockey, diverses ràdios catalanes i sobretot pel Forum de l’hoquei català i per Twitter.

En un primer moment, coneguts del programa van començar a opinar sobre la carta, després gent més distant, i venint de tots els racons de la península tothom li donaven suport. En algun moment, fins i tot gent distant a l’esport però pròxima a Ona i al Tu Jugues ens feien saber que l’havien llegida.

Però tot, poc a poc es va anar torçant... de l’esperit inicial de recolzament, van començar a sortir algunes veus crítiques amb el mateix Paco i sobretot gent que opinava que la venjança arbitral seria molt crua.

El súmmum de la idiotesa de l’espècie humana, o del homo sportivis,  es va produir dissabte al pavelló quan l’afició del Monjos es dedicava a increpar al públic de Sant Feliu i a l’equip preguntant-los si Paco aquesta setmana també faria una altra carta protestant per haver perdut el partit de dissabte quan faltaven 12 segons.

A mi, ser aficionat del Monjos em faria vergonya, però la seva manera d’entendre l’esport és la següent. Equip de veterans, la majoria dels quals, ex-jugadors d’hoquei lliga que quan veuen que la cosa es complica, entren al vestuari dels arbitres a la mitja part, i l’actitud d’aquest canvia rotundament. 

Senyors com Brics o Caceres haurien d’aprendre a comportar-se. D’acord que els millors anys de la seva vida en el mon de l’hoquei ja han passat, però el seu palmarès i experiència haurien de fer-los comportar d’una manera molt diferent.

Quan compares el to i el tarannà de la carta del Paco, que des d’aquí li dono el meu rotund suport, amb les actituds de l’afició i alguns jugadors del Monjos entens perquè l’hoquei esta en profunda decadència. 

Des d’aquí també vull recomanar una mica de Permetrina a l’auxiliar del Monjos, ja que semblava que el noi patia una crisi greu de Sarna. Semblava tenir una picor excessiva a l’entrecuix.

Ridícul tot plegat. 

Molt bona nit i benvinguts al Tu Jugues