Editorial del 3 d'Octubre de 2011

Dissabte a la tarda vaig tenir sensacions bastant estranyes… sabeu quan no saps com actuar? Doncs això mateix. Us poso en situació. 

A pocs minuts de començar el partit del primera catalana d’hoquei vaig cap al vestuari dels arbitres, i oh sorpresa: “avui tenim una senyoreta col•legiada” i per dins vaig pensar tant de bo tingui més nivell que la  majoria de col•legiats home.

Quan ho comento al vestidor, algunes bromes, algunes cares de preocupació però per sobre de tot curiositat. Fa molts anys que no ens arbitra una dona. Comença el partit, i el llistó és bastant elevat. En tres minuts 6 faltes, tres per cada equip i hi ha qui comença a posar-se nerviós.

Això no deixa de ser normal en un partit de qualsevol esport, però el repertori de renecs i protestes que van començar a aparèixer em van produir una sensació molt incomode. I la incomoditat va passar a fàstic quan les protestes es van centrar en la condició femenina de la col•legiada. No puc entendre com certs persones, jugadors i públic no són capaços de comportar-se.

D’acord que el nivell de la senyoreta en qüestió era baix, però tampoc cal que a tots plegats se’ns pari el cap. M’agradaria que no tornés a passar més.

Molt bona nit i benvinguts al Tu Jugues.