Editorial 15 d'octubre

L'amor per l'esport. Aquesta es la reflexió que hem fet avui aprofitant que el Ton està convalescent d'una operació de menisc.

Segurament, gairebé tots els que ens escolteu practiqueu esport, i de seguida ho entendreu, però el que volem és que els que no en practiqueu, pogueu arribar a entendre el que és l’amor per l’esport. 

Molts, o gairebé tots els esportistes, hem jugat amb molèsties o lesionats, mentre amics i companys ens diuen "no ho facis", "descansa" o "si no jugues aquesta setmana no passa res", però mai hem fet cas, per poc que podem, intentem superar el dolor i jugar. Sabem que costa d’entendre que les ganes d'ajudar a l'equip, o la necessitat de fer l'esport que t'agrada ja sigui en conjunt o en solitari, siguin més fortes que qualsevol lesió que tinguem. 

Ho fem perquè de veritat estimem l'esport i el necessitem, perquè l'esport ens dóna molt, i encara que de vegades correm el risc de lesió, això no ens atura, i no hi volem pensar. Només parem quan ja realment no podem més i l'únic que volem és recuperar-nos el més aviat possible per tornar-hi.

Possiblement aquests dies més d'un l'hi haurà dit al Ton, o a algun altre esportista lesionat: "ara agafa-t'ho amb calma i poc o poc" o "potser ara es el moment de deixar-ho, no?”

En aquest cas, estem segurs que el Ton pensa el contrari, i que encara que avui està al llit sense poder moure el genoll, segur que ja està pensant en començar la recuperació i tornar a defensar l’escut del santfeliu altre cop. 

Això és l'amor per l'esport.

Bona nit i benvinguts al tujugues