Editorial 17 de Juny de 2013

Avui, per més que ho intenti, seria impossible reflexar millor que qualsevol aficionat del futbol codinenc. Per això avui agafarem com a editorial un text del David Tantinyà que publicava ahir a la tarda.

Fa una estona que he arribat a casa, estic cansat, no, cansat no és ben bé la paraula, estic esgotat. No és un cansament físic, és un cansament d'esperit, però la veritat que ha valgut la pena...
Jo tot i que tota la vida he viscut i sóc santfeliuenc de pro, fa relativament poc que sóc al club, i el que he viscut aquest dematí/migdia ha estat al.lucinant.
Suposo que "los viejos del lugar" en deuen haver viscut d'altres però no sé jo si ha estat com avui, ha estat increïble.
Al matí al sortir de casa a un quart de deu, plovia, i he pensat, ja comença la cosa malament, no pot ser, però han estat nomès un parell de núvols. Al arribar al camp, l'autobús encara no havia arribat i ja es començava a respirar un ambient gran, ambient futbolístic dels de debò, llavors m'he dit: que collons, això ens ho emportem, l'any que bé a segona, segur. El viatge ha estat plàcid, algún que altre càntic però res fora del normal, en arribar a Santa Eulàlia i baixar del bús les vibracions continuaven sent boníssimes, no hi havia aquell infern turc que jo pensava que ens trobaríem. 

Després de pendre un refrigeri ens hem començat a situar al camp, a pendre posicions per poder guanyar la batalla. I a fe que ho hem fet, un quart d'hora abans del partit hem començat a cridar càntics referents als nostres jugadors i al nostre club i ens hem menjat, si,si, ens hem menjat a la afició del Santa Eulàlia que en cap moment ens ha fet ni un bri d'ombra. Hi ha hagut una màgia especial, quelcom que no sabria explicar però que tots els santfeliuencs presents ho hem notat, jo penso que és(si existeix) el més aprop que es pot estar de tenir un "orgasme" futbolístic.
Per anys que visqui l'experiència viscuda aquest matí serà irrepetible i imborrable. Pujarem, baixarem més vegades però mai serà igual que ho han fet avui aquest nanos.
Vull felicitar a tot l'equip que s'ha portat com un autèntic campió, tenim equip per molts anys. I que dir de l'afició, quan ens hi posem sóm la millor afició de Catalunya i part del extranger, jajjaa. VISCA EL SANT FELIU!!!!!!

Sots-cric totes i cada una de les paraules del David... però us emplaço també a llegir les reflexions del Cesc, del Rubén o de la resta de jugadors de la plantilla que han penjat per les diverses xarxes socials disponibles.

La meva més sincera felicitació a tots els jugadors i aficionats del Club de Futbol Sant Feliu!

Molt bona nit i benvinguts al Tu Jugues.