Editorial 11 de novembre

Crec que feia dies que no m’insultaven tant… bé, que no ens insultaven a tots plegats… als que estàvem a la pista, però també als que estàveu a casa, i que no teníeu res a veure amb el partit.
Us parlo de la situació que va viure el Sant Feliu d’hoquei aquest cap de setmana al pavelló del Sant Maria del Pilar, i és que la rebuda de l’equip ja va ser diferent.
La rebuda del públic madrileny va ser com a poc, irrespectuosa. Ni un trist aplaudiment quan l’equip va sortir, i fins i tot algun xiulet.
I els primers càntics del partit van ser un recordatori de la seva espanyolitat. Fins aquí d’acord, i mentre el partit els hi va anar de cara, tot molt bonic.
En el moment que se’ls hi va posar en contra, van començar a atribuir oficis milenaris a les nostres senyores mares i a desitjar la mort a uns quan companys de país més.
Estem d’acord que el moment de la política actual és combuls, però fa 9 o 10 anys que ens arrosseguem per les lligues espanyoles i poques vegades havíem vist un ambient tant hostil a nivell polític.
Deixarem de banda els repertori d’insults que ens van anar caient a jugadors i col·legiats… per rematar la feina, al moment al final del partit de les salutacions als jugadors cap aplaudiment pel sant feliu.
Ja sabeu que sóc poc fan dels insults, i reconec que de tant en tant i a 150 pulsacions, a un jugador se n’hi pot escapar algun però des de l’afició… des del meu punt de vista es certament criticable.
Que voleu que us digui, veure des del centre de la pista les dues “rojigualdes” que president el pavelló, i mirar cap a l’altre costat i veure el resultat encara m’agradava més…
N’hi ha que diuen que la política i l’esport no s’han de barrejar, però jo crec que el primer que s’ha de fer és respectar.
Dissabte a la tarda em van dir “el respecte es guanya respectant” doncs aneu-ne aprenent.
Bona nit i benvinguts al Tu Jugues.