Editorial 9 de desembre

Avui és d’aquells dies que em ve de gust escriure aquestes quatre ratlles, i no, no és per parlar-vos ni d’una victòria, ni d’una gran festa ni de cap èxit esportiu codinenc, ja sabeu… els catalans a vegades celebrem la resistència davant de la derrota.

El protagonista per mi més destacat del cap de setmana és un jove codinenc, que tot i la derrota del primer equip va fer història debutant amb el Primera Nacional Espanyola d’hoquei. Us parlo d’en Sergi Fajas, un dels jugadors amb una millor projecció dels que defensen els colors del Sant Feliu.

Oi que sembla que faci quatre dies que el Sant Feliu competeix en categoria nacional? Doncs aquell 26 de setembre del 2003, en Sergi tot just tenia 9 anys i estic segur que ja voltava pel pavelló veient com aquella colla d’homes miraven de fer el que podien.

Mal m’està dir-ho però d’aquella plantilla, només queda un servidor en actiu, i no us podeu imaginar la il·lusió que em fa veure com en Sergi ha anat evolucionant, pas a pas, per les categories de l’hoquei codinenc. Primer convertint-se en la referència màxima de tots els seus equips, passant a ser també dels que tira del carro al senior B i des de fa un parell de temporades entrenant a l’ombra del primer equip.

Els mesos que va passar l’any passat entrenant a nivell OK-lliga li va provocar una progressió física i tècnica que ni ell, ni sobretot la direcció tècnica de l’equip va saber valorar en aquell moment.

I dissabte quan passaven pocs minuts de quarts de nou del vespre i amb l’equip perdent per 0 a 2 a la pista del Mataró, en Caceres va decidir donar-li uns minuts al Bruguer, i a fe de Deu, que ho va aprofitar. Crec que no portava ni 1 minut a la pista quan va caçar una bola rebotada a l’area i va fer el 1 a 2 pels codinencs. Us puc assegura que en aquell moment, a la banqueta codinenca va anar just com no s’escapa alguna llagrima… I no em vull imaginar com estarien els pares!

Coses de l’esport, l’equip va acabar caient, però em vull quedar amb una imatge. Quan anaven cap al vestidor, en Roger el va abraçar amb una actitud paternalista i li va dir “l’esport te aquestes coses, a vegades guanyes, a vegades perds”. Jo crec que dissabte, amb el debut del Sergi s’obre una nova via per l’equip i pel club, iniciant un relleu generacional de jugadors codinencs, que després del seu germà, en Marc, s’havia estroncat. Una victòria pel club, sense cap mena de dubte!

Això si, no us podeu imaginar la mala cara que feia en Sergi per la derrota tot i el seu debut històric. Molta sort!

Bona nit i benvinguts al Tu Jugues.