Editorial 31 de març

Ja sabeu que des del Tu Jugues sempre hem sigut molt crítics amb la violència als recintes esportius, però avui vull anar un pas més enllà.
Quan tu et mous al voltant dels camps de futbol, pistes de basquet o pavellons d’hoquei, tothom, tothom sap els llocs conflictius.
Sempre hi ha aquells dos equips de cada grup de cada categoria que saps que si guanyes el partit tindràs problemes per abandonar la pista.
I ahir al matí, a l'hoquei, un altre exemple d’afició de luxe. Als deu minuts de partit ja teniem a dos personatges perseguint per la banda, poc després de la mitja part i amb el marcador a favor dels locals, els insults cap a tota la plantilla ja eren el seu crit d’ànim preferit, però, ai amics, quan el Sant Feliu es va tornar a posar per davant… semblava que els hi estiguéssim arrencant alguna part vital del seu cos… i que ho estessin fent els jugadors codinencs sense anestèssia ni res.
Quan faltaven 2 minuts per acabar ja van començar a apareixer algun energumens a la zona de banquetes i increpant a tothom que estés per allà.
La culminació de l’actuació es va produir al final del partit quan tres o quatre personatge amb una sobre excitació important amenaçaven de no deixar sortir del pavelló viu a l’entrenador local per un suposat gest que només ells havien vist.
El més fastigós de tot plegat era que tot això es produïa davant dels fills de l’entrenador i altres joves, que es van acabar enduent un disgust important.
Tot plegat lamentable, però el pitjor de tots és que tots sabríem que ens trobaríem fins i tot un dels col·legiats que em va dir “aquí això és habitual, que hi vols fer?” Que què hi vols fer?!

Algun dia passarà alguna cosa i llavors tot seran plors…

Bona nit i benvinguts al Tu Jugues.