Editorial 20 maig de 2013
Nois, avui estic moix... no se si és el dia o que carai passa però aquest cap de setmana només he rebut que inputs negatius pel que fa l’hoquei.
Ja sabeu que jo sempre intento trobar el costat positiu a les coses i segueixo defensant la teoria que el primer equip es pot salvar, però em sembla que us heu entossudit en fer-me creure que ja és impossible, que més val llençar la tovallola, que l’equip es desfà i que el club s’envà a can pistraus.
M’han arribat a dir, a aquestes alçades que si el Sant Feliu està on està és perquè ha tingut sort, que no hi ha hagut mai equip, que Paco González no en te ni idea de fer d’entrenador, i que el bo era el Fariza que ha pujat de categoria i nosaltres, aquest any baixem de pet.
Doncs aneu-vos-en tots plegats a prendre les aigües ben lluny... No em ressigno a aquesta lectura victimista i negativa Vull seguir-hi creient, no em vull mirar el calendari, no vull treure la calculadora, crec que aconseguir-ho és possible i no em fareu canviar d’idea.
Que m’estavello? Doncs m’estavello orgullós dels jugadors, de la feina feta per una gent que ha fet història en l’eport codinenc, i què carai, dels meus amics... companys de vestidor en els bons i mals moments.
Ningú sap com s’ha treballat per arribar on sóm i qui s’atreveixi a criticar-los, en podem parlar estona llarga i qui sap si li puc arribar a oferir uns patins i que provi ni que sigui tant sols de patinar.
Espero que el pavelló dissabte quedi petit, i que si veniu a veure el partit es perquè hi creieu. Res de criticar els jugadors, res de posar a parir a ningú, toca remar, i remar d’una punyetera vegada tots cap a la mateixa direcció. I estic segur que els jugadors respondran... els que estan bé i els que no i que faran l’últim esforç per allargar la presència a la categoria un any més...
No se nois, jo hi crec...
Sort del de futbol que ens donen unes grans vibracions a tots plegats! Mira veus, ells també estaria bé que hi fossin dissabte, i els d’hoquei que hi anessin diumenge a veure’ls amb el Vic, però potser això ja és demanar massa.
Ja sabeu que jo sempre intento trobar el costat positiu a les coses i segueixo defensant la teoria que el primer equip es pot salvar, però em sembla que us heu entossudit en fer-me creure que ja és impossible, que més val llençar la tovallola, que l’equip es desfà i que el club s’envà a can pistraus.
M’han arribat a dir, a aquestes alçades que si el Sant Feliu està on està és perquè ha tingut sort, que no hi ha hagut mai equip, que Paco González no en te ni idea de fer d’entrenador, i que el bo era el Fariza que ha pujat de categoria i nosaltres, aquest any baixem de pet.
Doncs aneu-vos-en tots plegats a prendre les aigües ben lluny... No em ressigno a aquesta lectura victimista i negativa Vull seguir-hi creient, no em vull mirar el calendari, no vull treure la calculadora, crec que aconseguir-ho és possible i no em fareu canviar d’idea.
Que m’estavello? Doncs m’estavello orgullós dels jugadors, de la feina feta per una gent que ha fet història en l’eport codinenc, i què carai, dels meus amics... companys de vestidor en els bons i mals moments.
Ningú sap com s’ha treballat per arribar on sóm i qui s’atreveixi a criticar-los, en podem parlar estona llarga i qui sap si li puc arribar a oferir uns patins i que provi ni que sigui tant sols de patinar.
Espero que el pavelló dissabte quedi petit, i que si veniu a veure el partit es perquè hi creieu. Res de criticar els jugadors, res de posar a parir a ningú, toca remar, i remar d’una punyetera vegada tots cap a la mateixa direcció. I estic segur que els jugadors respondran... els que estan bé i els que no i que faran l’últim esforç per allargar la presència a la categoria un any més...
No se nois, jo hi crec...
Sort del de futbol que ens donen unes grans vibracions a tots plegats! Mira veus, ells també estaria bé que hi fossin dissabte, i els d’hoquei que hi anessin diumenge a veure’ls amb el Vic, però potser això ja és demanar massa.
Bona Nit i Benvinguts al Tu Jugues!
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada