Editorial 27 de Maig de 2013

Quin cap de setmana més bestia a nivell emocional que hem viscut. Tinc una mica de sensació bipolar.

No us negaré que arrossego un puteig i una tristor bastant important després del partit de l’OK-Lliga de dissabte. Quan es va acabar el partit, i la derrota es va consumar em va envair una sensació molt estranya... em torturava una pregunta “i ara què?” Són moltes les preguntes que s’han de resoldre... Què passarà amb l’equip l’any que ve? Hi haurà pressupost per aguantar a nacional espanyola? Quins jugadors quedaran? Tot està molt en l’aire i és una cosa que personalment m’inquieta molt.

Però em va fer mal al cor veure les cares d’alguns dels jugadors tant a la pista com al vestidor de l’equip i et queda clar que els plantejament de “jugar a l’ok-lliga era un premi” en aquell moment no s’ho creia ningú. Semblava una autèntica tortura! L’endemà, després de digerir-ho, mica en mica, tot semblava menys traumàtic, però no menys trist...

I clar... arribes al camp municipal, i després d’esquivar una mica als fanàtics ja ho volen xafar tot, i enlloc de valorar la temporada viscuda, pretén buscar culpables a tort i a dret, aixeques la vista i veus l’espectacle que hi havia al camp.

Partidàs de la màxima, partidàs decisiu, partit d’ascens! La primera part, igualtat màxima empat al marcador. Els segons 45 minuts varen ser decisius. Al voltant del minut 20, després d’anar coix durant una estona, el menut Jep Nortes feia dos canvis de ritme impresionants, desbordava per la línia de fons i feia una centrada exquisita al peu de Marc Balaguer que feia esclatar el camp!

Les cares de tots van canviar de cop i a algun dels aficionats se’ls hi van escapar alguna llagrimeta de l’emoció.

Les sensacions a flor de pell van tornar quan el Tachu va abandonar el camp per últim cop vestint la samarreta del Sant Feliu, i els infarts van sobrevolar la graderia codinenca amb els últims minuts de partit.

Al final, victòria blanc i vermella i satisfacció absoluta de tothom. Queda una finalíssima el cap de setmana que ve, però l’equip fa una oloreta a campió de Lliga... Ai que ens ho passarem bé dissabte...

Com veieu, un servidor i gran part dels aficionats codinencs hem tingut una muntanya russa de sensacions. Com acostumem sempre a fer, quedem-nos doncs ara amb les positives, i preparem-nos per viure un cap de setmana molt potent!

Bona nit i benvinguts al Tu Jugues